Saó—

que la fa
exclamar-se. Diu
ser una altra.

D’en terra
quan brolla el fosc do
que en ella es desviu
desclosa a la gerra
dels cors.

I els durà
als ulls—l’Alba morta.

Ser el tou resclosit
amb febre, la nosa
que esmussa, les plomes
soltes, cels del Corb
que acora.

— “Les pomes,
l’agredolç del crit.”